ELS PARES, LA VIDA I ELS "AMICS"

Els meus pares sempre m'han dit que en aquesta vida, al llarg dels anys, els amics només es poden comptar amb els dits d'una mà i encara te'n sobren (de dits, clar). Quan m'ho deien ho trobava una ruqueria, començava a dir noms de gent amb la que jugava amb elles a l'hora del pati, o que anava al seu aniversari... mil moments, ves.

Pensava que a mi no em passaria, que durant els diferents anys, aquelles persones amb les que compartia tants moments em deixarien de costat, i el que menys pensava és que ho passaria tant malament per persones que m'importaven, sona absurd no? Que una persona (suposant) que t'aprecia i que vol el millor per tu, crec jo que això és una amistat, et pugui arribar a fer tant mal perquè només pensen amb ells mateixos.

En aquesta vida, m'agrada pensar, que tot torna. Que si tu fas quelcom dolent la vida, tard o d'hora ho pagaràs, i que si ajudes a la gent o bé fas coses bones per intentar fer més fàcil la vida dels altres, també ho acabes trobant.

Seguint amb els consells que em donaven, també em deien que quan et passa alguna cosa o necessites algun favor, realment les persones que tens al costat són perquè valen la pena i perquè t'estimen. Costa pensar, que una persona de 15 anys hagi de madurar tant ràpidament per culpa de tot el que li toca viure, perquè no és agradable per ningú passar per tot el que he passat i pel que passen molts nens a milions de centres i escoles d'arreu del món, una cosa que sembla que s'hagi posat de moda de fer i de dir: BULLYING.

Em fa gràcia, a vegades, que la gent de la meva classe diu: EH FULANITO M'ESTÀ FENT BULLYING i els altres es fiquin a riure com mai. Què no ho veieu que les mateixes persones que rieu amb aquesta tonteria, després us en rieu de les mateixes persones que ho fan? No trobeu que us esteu passant amb tot el que els i feu? 

Ho trobo patètic que hagis de madurar ràpidament per culpa de gent així, però a mi, tot el que m'ha passat ha estat una sort (traient la part positiva) perquè sinó, ara seria com vosaltres.

He après, que si tu no t'estimes i et valores, ningú més o farà per tu. I que tu, tu ets el teu millor amic.