A vegades, et pot donar la sensació de que ningú et comprén i que tot està en contra teva, o que tot et surt malament i que no serveixes per res. M'agrada pensar que no tot és així, que com tot, hi ha moments bons i d'altres no tant. Que la vida mai serà de color rosa però tampoc és tot negre, però, quan ho vegis tot fosc i sense sortida, pensa que la foscor també és un color.
Una persona mai està sola per molt que hi hagi gent que ho intenti, perquè sempre hi ha algú disposat a ajudar-lo. La forma més fàcil de deixar de banda algú es inventant coses i, sense motiu algun, deixar-lo de parlar.
Escribint això, s'ha produït el canvi de classe, on es pot apreciar varis grups de gent. Uns estan criticant als altres a les seves esquenes, perquè no tenen el suficient CORATGE de dir el que pensen a la seva cara, i els mateixos que els estan criticant, se'n riuen d'ells com ara: per la forma de vestir, si és pinta els llavis d'un color, o per ruqueries de nens petits. Però, d'altres estan com jo. Sols. Sentats a la seva cadira escribint a la seva agenda, llegint...
Potser per aquest tipus de circumstàncies, cada dia comprenc menys a la gent de la meva classe i a la gent en general. Per quatre persones, la resta no saben que es tenir críteri pròpi. Se'n riuen, inventen i fins i tot arriben a marginar a la gent que no pensa igual que ells. Per culpa de gent així, molts joves s'acaben suïcidant i el més fort de tot és que els acosadors no els i passa res.
Per això, els que esteu llegint això, m'agradaria que si mai veieu un cas així, intenteu aturar-lo perquè serà la millor forma de créixer com a persona. M'agradaria que sempre tinguessiu present: STAY STRONG.
Gràcies per haver invertit el vostre temps en llegir això.
Atentament: Stay Strong
"...pensa que la foscor també és un color.".
ResponEliminaI tú d'aquesta foscor has tret el millor dels colors.