Em fa gràcia
tota la falsedat que ens pot envoltar, dia rere dia. Tots aquells que fingeixen
ser qui no són per por al fracàs, a no ser acceptat, o bé, per semblar diferent
a tots els altres. Em fan pena, totes aquelles persones que jutgen sense conèixer,
que van a enfonsar a una persona perquè és millor que totes elles juntes o les
que es paren a mirar com tot això passa, i deixa ferides difícils de curar a
tots nosaltres.
Admiro a
totes les persones que som capaces de somriure o fer veure que estem bé, quan
realment és tot el contrari.
I ens
vestim amb la camisa de superman, i pensem que així serem invencibles i que ens
menjarem el món, però realment som les persones més tímides i insegures que mai
podreu conèixer. I així passen els dies, i les coses no canvien. No hi ha ningú
que estigui disposat a ajudar-te o tu deixar-te ajudar. I aquella camisa sembla
que mai més te la podràs treure, però tot problema té la seva fi, i sovint està
més aprop del que et creus, només fa falta deixar de pensar que ets un
SUPERMAN, per començar a ser-ho realment.
El final
del meu problema estava al poble del costat. El teu?
