ANY NOU, VIDA NOVA

Diuen que cada any que comença, deixes enrere teu una etapa. Amb coses bones, i coses dolentes. Durant el teu viatge vas deixant constància de la persona que ets, la que has estat i seràs durant el que queda de viatge. Va entrant gent en la teva vida, que pot ser aviat se n'anirà o d'altra que et continuarà acompanyant durant aquest viatge.

S'acaba l'any. I en comença un de millor. Nova escola, nous companys que acabaran sent els meus amics i aquest cop, per fi sembla que seran els únics que aniran sense les cometes. Perquè són els únics que des del primer moment han valorat qui sóc, sense mostrar cap importància de qui he estat  ni que seré.

El 2014 serà un any rodó i ple d'aventures noves: viatge a Tenerife per Setmana Santa amb la família i uns amics, viatge de final de curs a Itàlia (amb els meus AMICS, amb majúscules!!) i un altre cop, l'experiència a Anglaterra!

Si més no, també hauré de suportar alguns moments dolents, com cada any. Però aquests moments fan que el viatge sigui molt més intens i que en puguem treure el millor de cada un de nosaltres.

Perquè el viatge no deixa de ser la vida. Una vida on només TU decideixes que fer-ne i on arribar a parar.

Aprofito per despedir aquest any de la millor forma possible i agraïnt-vos a tots el vostre suport que he rebut en aquest blog. Només us recordo que en aquesta vida tot té un preu, i que tard o d'hora s'acaba pagant, però mentre que pugueu, només us desitjo que la vostra vida s'ompli de coses bones i que pugueu superar les dolentes. Això només és per aquelles persones que m'han fallat, però a les altres només us puc desitjar les millors coses, i que els vostres desitjos es facin realitat!!

Espero que a tots vosaltres també tingueu aquest any tant genial. I sobretot, no oblideu mai qui sou i d'on veniu.

ELS PARES, LA VIDA I ELS "AMICS"

Els meus pares sempre m'han dit que en aquesta vida, al llarg dels anys, els amics només es poden comptar amb els dits d'una mà i encara te'n sobren (de dits, clar). Quan m'ho deien ho trobava una ruqueria, començava a dir noms de gent amb la que jugava amb elles a l'hora del pati, o que anava al seu aniversari... mil moments, ves.

Pensava que a mi no em passaria, que durant els diferents anys, aquelles persones amb les que compartia tants moments em deixarien de costat, i el que menys pensava és que ho passaria tant malament per persones que m'importaven, sona absurd no? Que una persona (suposant) que t'aprecia i que vol el millor per tu, crec jo que això és una amistat, et pugui arribar a fer tant mal perquè només pensen amb ells mateixos.

En aquesta vida, m'agrada pensar, que tot torna. Que si tu fas quelcom dolent la vida, tard o d'hora ho pagaràs, i que si ajudes a la gent o bé fas coses bones per intentar fer més fàcil la vida dels altres, també ho acabes trobant.

Seguint amb els consells que em donaven, també em deien que quan et passa alguna cosa o necessites algun favor, realment les persones que tens al costat són perquè valen la pena i perquè t'estimen. Costa pensar, que una persona de 15 anys hagi de madurar tant ràpidament per culpa de tot el que li toca viure, perquè no és agradable per ningú passar per tot el que he passat i pel que passen molts nens a milions de centres i escoles d'arreu del món, una cosa que sembla que s'hagi posat de moda de fer i de dir: BULLYING.

Em fa gràcia, a vegades, que la gent de la meva classe diu: EH FULANITO M'ESTÀ FENT BULLYING i els altres es fiquin a riure com mai. Què no ho veieu que les mateixes persones que rieu amb aquesta tonteria, després us en rieu de les mateixes persones que ho fan? No trobeu que us esteu passant amb tot el que els i feu? 

Ho trobo patètic que hagis de madurar ràpidament per culpa de gent així, però a mi, tot el que m'ha passat ha estat una sort (traient la part positiva) perquè sinó, ara seria com vosaltres.

He après, que si tu no t'estimes i et valores, ningú més o farà per tu. I que tu, tu ets el teu millor amic.

STAY STRONG

A vegades, et pot donar la sensació de que ningú et comprén i que tot està en contra teva, o que tot et surt malament i que no serveixes per res. M'agrada pensar que no tot és així, que com tot, hi ha moments bons i d'altres no tant. Que la vida mai serà de color rosa però tampoc és tot negre, però, quan ho vegis tot fosc i sense sortida, pensa que la foscor també és un color.

Una persona mai està sola per molt que hi hagi gent que ho intenti, perquè sempre hi ha algú disposat a ajudar-lo. La forma més fàcil de deixar de banda algú es inventant coses i, sense motiu algun, deixar-lo de parlar.

Escribint això, s'ha produït el canvi de classe, on es pot apreciar varis grups de gent. Uns estan criticant als altres a les seves esquenes, perquè no tenen el suficient CORATGE de dir el que pensen a la seva cara, i els mateixos que els estan criticant, se'n riuen d'ells com ara: per la forma de vestir, si és pinta els llavis d'un color, o per ruqueries de nens petits. Però, d'altres estan com jo. Sols. Sentats a la seva cadira escribint a la seva agenda, llegint...

Potser per aquest tipus de circumstàncies, cada dia comprenc menys a la gent de la meva classe i a la gent en general. Per quatre persones, la resta no saben que es tenir críteri pròpi. Se'n riuen, inventen i fins i tot arriben a marginar a la gent que no pensa igual que ells. Per culpa de gent així, molts joves s'acaben suïcidant  i el més fort de tot és que els acosadors no els i passa res.

Per això, els que esteu llegint això, m'agradaria que si mai veieu un cas així, intenteu aturar-lo perquè serà la millor forma de créixer com a persona. M'agradaria que sempre tinguessiu present: STAY STRONG.


Gràcies per haver invertit el vostre temps en llegir això.

Atentament: Stay Strong

VA DE LLIBRES!

Títol: Brúixoles que busquen somriures perduts

Autor: Albert Espinosa

Traducció de: Sílvia Pons Pradilla

Any de publicació: 2013

Editorial:Rosa dels vents 

Ressenya:"Mai no ens mentirem... Escolta'm bé, això implica alguna cosa més que ser sincer... En aquest món hi ha molta gent falsa... Les mentides t'envolten, i saber que hi ha un arxipèlag de persones que sempre et diran la veritat és molt valuós...Vull que formis part del meu arxipèlag de sinceritat."

"El fet de saber que pots confiar en l'altra persona, que mai no et mentirà, que sempre et dirà la veritat que l'hi manis, no té preu... Et fa sentir fort, molt poderós..."

"I és que la veritat mou mons...La veritat et fa feliç... Crec que la veritat és l'única cosa que importa..."

Després de molta espera, Albert Espinosa ens sorprén a tots amb el seu nou llibre: Brúixoles que busquen somriures perduts. Jo ja el tinc, a que esperes? Fa molt bona pinta, quan me l'acabi de llegir ja diré que m'ha semblat. 

GRÀCIES

Mai t'has sentit sol? Mai t'has sentit trist? Diria que totes les persones algun cop s'han sentit soles, però una persona mai està sola, perquè sempre tens algú al costat que t'està ajudant i potser tu no ho saps apreciar, però així és.

Jo m'he sentit molts cops sola i trista, entre molts altres sentiments, però sé que almenys la meva família estarà al meu costat i sé que ells són els únics de estaran  i que mai et deixaran.

Et penses que me n'oblidaria de tu? De les poques persones que més m'ha ajudat a tirar endavant? Doncs no mama, de tu impossible oblidar-me'n. Gràcies a tu també per fer-me tal i com soc, per ser qui soc i per ser com soc. De debò mama, tot el que has fet tu per mi no ho oblidaré mai i poques mares ho farien i si fes falta, dos, tres i fins i tot quatre cops més. Gràcies per tot mama, ets la millor del món mundial. Encara que no t'ho digui sovint, vull que sàpigues que t'estimo moltíssim.

De tu tampoc me n'oblidaré Vero, et vaig dir que un cop que et ficaria un text al bloc. Gràcies per tots els moments al teu costat, que en són molts. Gràcies perquè després de tot has continuat al meu costat ajudant-me com sempre, i això no ho oblidaré mai.Després del text que et vaig donar ahir, no sé que més dir-te que ja no sàpigues,et mereixes això i molt més, ets de les millors persones que he conegut mai, espero no perdre't mai. T'estimo moltíssim.

Li hauria de donar gràcies a molta gent més, i no me'n vull oblidar de ningú, així que gràcies a tots i totes les persones que heu estat al meu costat ajudant-me contínuament a superar els obstacles de la vida. GRÀCIES A TOTS I CADA UN DE VOSALTRES QUE HEU APORTAT ALGUNA COSA A LA MEVA VIDA, JA SIGUI BONA O DOLENTA, GRÀCIES A TOTS VOSALTRES ARA SOC QUI SOC.

SANT VALENTÍ... O SANT SOLTERÍN?

Avui, 14 de febrer, és el famós dia de Sant Valentí. Hi ha molta gent que a través de les xarxes socials anuncia que passarà el dia sol/sola. La veritat és que fan pena, hi ha molta gent que el dia de la mare no té amb qui celebrar-lo, i també n’hi ha d’altra que no té pare el dia del pare. Així que si el famós dia de la comercialització i del consum, perquè és en el que es resumeix aquest dia, no tens amb qui passar-ho, hi ha molts mes dies a l’any. També l’amor cap algú no fa falta demostrar-ho només un dia, sinó que s’hauria de demostrar cada dia i no trencar mai la màgia.

Sembla mentida que la gent sigui tant estúpida com per pensar que el dia de Sant Valentí  si no estàs amb algú ets un fracassat, al contrari, ets més intel·ligent que tots ells plegats i així no ajudes a que moltes empreses s’aprofitin de la teva estupidesa i dels teus diners. Quin significat té el Sant Valentí? Almenys Sant Jordi té tota una llegenda al darrera, però i el Sant Valentí? Quina en té? La comercialització? Perquè no en sé veure cap altra.

Així que no fa falta que avui tots els que teniu parella els  compreu coses per fer notar el vostre “amor”, ja que no fa falta un dia en concret per demostrar-ho, sinó que els fonaments de l’amor s’han de fer dia a dia. 

"NO SÉ SI PLORAR O RIURE"

"No sé si plorar o riure”

Molts cops he sentit aquesta frase, i em sembla que molta altra gent també i segurament en diferents circumstàncies. Avui m’ha donar per reflexionar i just he sentit aquesta frase, sincerament em fa gràcia.

Penso, que MAI però MAI has de plorar, sé que es difícil i que jo soc la primera a fer-ho, però es que es simplement la crua realitat. Personalment, he aprés moltes coses a base de cops i més cops, però sembla que és la única forma d’aprendre-ho realment.

Com la majoria de les persones, hi ha moments en que ho veus tot negre i sense sortida, però aleshores es quan apareix la “llum”. Aquesta llum és el somriure d’algú que et diu que MAI però MAI has de plorar i menys, deixar-te aixafar com un escarabat per algú que simplement és creu superior a tu per algun fet menys important; ja sigui tenir un mòbil millor al teu, portar roba de marca, tenir més “amics”. I aquí torno a ficar amics entre les famoses cometes, perquè just aquesta gent és la que es pensa que té a tot el món pendent de ell/ella, i no és així. Petites coses que es pensen que són millors.

Per això, has de somriure. Somriure peti qui peti. Has de ser feliç per tu, només per tu i deixar de pensar una mica amb els altres, perquè ells no faran res quan tu estiguis malament, només TU ho pots canviar. Has de ser feliç, demostrar-li al món que ets feliç, que sense aquelles persones que et fan mal també i pots viure, i sobretot somriure per tots aquells que et volen el pitjor i que els molesti que estas bé quan ells et volen el contrari.

MAI, MAI has de deixar de lluitar pels teus ideals i pels teus somnis, perquè al cap i a la fi, és l’únic que et queda. A base de cops, també he aprés que no t’has d’il·lusionar amb gent que no val la pena i que no has de donar més del que reps a la gent que no donaria en res.

RECORDA: SOMRÍU, ETS PRECIÓS/PRECIOSA I MENTALITZA’T QUE AVUI I SEMPRE HAS DE SER FELIÇ  I QUE SI PLORES SIGUI D’ALEGRIA I AMB QUI REALMENT ESTIMES I T’ESTIMA. 

STOP BULLYING

Ja va sent hora de que canviïn les coses. En moltes escoles, molts nens i nenes pateixen bullying pels seus companys i companyes. El motiu? Abans, quan una persona patia bullying pels seus companys, acostumava a ser perquè era més gras que tota la resta de la classe, o perquè portava ulleres, etc. Actualment, això se n'ha anat de les mans de tots, i molts joves pateixen bullying, simplement per ser diferents de la resta, per no pensar igual, per dir les coses clares i a la cara (cosa que quasi tot el jovent acostuma a fer-ho a través de xarxes socials), o també, un motiu que crec jo, es per treure millors notes i tenir més "amics" que els altres.

Sí, fico "amics" entre cometes, perquè fins que no et passa quelcom important i estiguis malament, fins aleshores no saps qui són els teus amics de veritat. .

Personalment, dóno un consell a totes les persones que pateixen o que saben d'algú que pateix bullying. MAI, però MAI, has de callar. Ho has d'explicar a algú en que tinguis molta confiança i sàpigues que et pot ajudar, al principi tindràs por, fins i tot, molta por però has de continuar endavant tu sol, perquè ningú ho farà per tu. Així que siguis valent, i trenca el silenci.

En totes les colles de gent, hi ha sempre un lider. Si aquest lider, per dir-ho d'alguna forma, es bo no hi haurà  problemes. Es a dir, si el lider es bona persona, no té enveja dels altres, perfecte, això voldrà dir que ningú de la colla tindrà problemes. En canvi, si el lider es dolent, manipularà a tots els del grup com voldrà, i si no es deixen manipular, acabaran patint bullying de part de tots els del grup pel simple fet de no quedar-se sols. Al parlar de colles, molta gent està disposada a fer QUALSEVOL COSA, en tal d'estar dins d'un grup "d'amics".

ALBERT ESPINOSA I EL SEU NOU LLIBRE

D'aquí tres mesos (apròximadament) el famós escriptor, Albert Espinosa, escriptor de llibres com ara: El món groc, Si tu em dius vine o deixo tot però diguem vine i Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Treurà a la venta un nou llibre.
 La sèrie Polseres Vermelles, inspirada amb el llibre del món groc, el proper dia 14 de gener estrenarà la segona temporada. Espero que sigui igual o millor que la primera. Així que només queda dir: Polseres Amunt

BENVINGUTS

Aquest bloc no té una temàtica fixa, sinó, que a mesura dels vostres comentaris aniré modificant el bloc i escriure sobre el que em demaneu. Per això, necessito la vostra ajuda.

Moltes gràcies.